Torna el cantó de Cartagena

«Fins ara, el PP havia reivindicat ser un "partido nacional". La combinació de Catalunya i les retallades està fent saltar pels aires aquest monolitisme»

Un dels episodis més cèlebres de la Primera República va ser la de la proclamació del cantó de Cartagena, que entre juliol del 1873 i gener del 1874 va ser pràcticament independent d’Espanya, va encunyar moneda, tenia bandera pròpia (inspirada en la turca) i, com a conseqüència de la captura de la seva fragata Vitoria per part del comodor Reinhold von Werner, comandant de la Friedrich Carl, va estar a punt de... declarar la guerra a Alemanya! Al darrer moment, els cartageners li van perdonar la vida a Bismarck, amb l’excusa que Berlín no havia donat l’ordre l’acció de Von Werner.

Aquest episodi obsessiona el nacionalisme espanyol, que, a més l’ha vist sempre com el senyal que, en realitat, ni catalans ni bascos tenim més drets a reivindicar res que els cartageners. Ara, en un moment de tensió territorial comparable a la de la Primera República, podem estar assistint al naixement d’un nou cantonalisme. Fa un parell de dies, el ben informat exdirector de l’Abc, José Antonio Zarzalejos, avisava que el PP va camí de convertir-se en una olla de grills, amb cada baró territorial a veure qui la diu més grossa.

Els catalans pensem en el 2014, però a Espanya pensen en el 2015. Maig del 2015, eleccions autonòmiques, i Monagos, Cospedales i companyia jugant-se les respectives poltrones. I el PP, nerviós, s’esquerda. Fins ara, el PP havia reivindicat ser un partido nacional, amb un discurs únic i monolític a tot l’Estat, en contraposició a la dispersió del PSOE. La combinació de Catalunya i les retallades està fent saltar pels aires aquest monolitisme. Tots els barons demanen, tots pidolen, tots juguen a qui la diu més grossa contra Catalunya i hi ha veritables pinyes davant la perspectiva de la publicació de les balances fiscals, que promet donar lloc a espectacles surrealistes.

Com a avançament, podeu llegir aquesta columna de Pablo Molina a Libertad Digital. Hi quantifica, amb arguments de pàrvuls, un suposat deute de Catalunya en relació a Múrcia. Diu, literalment: “Cataluña debe a Murcia los 16.126 millones de euros reflejados en el título de esta columna. Cada murciano toca por tanto a 10.969 euros con cincuenta céntimos. Como en casa somos cuatro, la Generalidad me debe 43.878 euros”. Demagògia que fa fort. I que vagin amb compte Aznar i Rajoy: el café para todos que de forma tan irresponsable van inventar, fa que a Cartagena escalfin motors per tornar a proclamar el cantó.

Libertad Digital

BALANCES FISCALS ' 2013.10.15

Catalunya deu a Múrcia 16.126.000 d'euros

Pablo Molina

La Generalitat de Catalunya ha quantificat el que Espanya li porta robat a Catalunya , que segons els seus càlculs ascendeix a gairebé deu mil milions de euros . La dada està referit a dia d'avui, així que per poc que es retardi la declaració d'independència caldrà actualitzar els números a la part proporcional corresponent . Urgeix per tant solucionar amb urgència aquest assumpte , no sigui que al final ens portem un ensurt quan veiem el compte definitiu .

Això de fer balances fiscals com si fossin els territoris els que paguen impostos en lloc dels ciutadans és una melonada tramposa per justificar la depredació de la butxaca aliè , però ja que aquesta és la perspectiva adoptada pels nacionalistes per amenaçar amb separar d'Espanya ( terroritzats estem ) , vaig a fer la meva modesta contribució a aquesta peculiar comptabilitat per obtenir el saldo definitiu interregional , almenys pel que fa a la regió de Múrcia .

La principal decisió política amb efectes econòmics impulsada per la classe política catalana sense excepció va ser , com és ben sabut , la derogació del transvasament de l' Ebre , una petició que Zapatero va acceptar de mil amors signant el decret corresponent en el seu primer dia de mandat , allà per 2004 . Aquesta decisió que als polítics catalans va omplir de felicitat impedir la creació de 550.000 llocs de treball , segons estudis acadèmics interdisciplinaris , principalment a Alacant , Múrcia i Almeria , que anaven a ser les tres províncies més beneficiades . Apliquem una reducció del 30% en virtut de les xifres d'atur actuals , encara que en l'agricultura és força menor , però avui estic generós . Això ens dóna 385.000 llocs de treball, que a tretze mil euros de salari anual , multiplicat pels nou anys transcorreguts des de la supressió del transvasament , dóna un total de 45.045.000 d'euros que aquestes tres províncies han deixat d'ingressar gràcies a la política discriminadora de Catalunya cap a la resta d'Espanya .

Descomptem d'aquesta quantitat els 9.375,7 milions que els nacionalistes catalans diuen que els ha robat la resta d'Espanya i que , en un rampell de generositat tan propi de terres llevantines , assumim en exclusiva . Resulta llavors que Catalunya deu a aquestes tres províncies 45044990624 euros amb trenta cèntims . A partir d'aquí només cal fer un repartiment proporcional entre el nombre actual d'alacantins , murcians i almeriencs , amb el resultat final que , seguint el règim comptable ideat pels nacionalistes , Catalunya deu a Múrcia els 16.126.000 d'euros reflectits en el títol d'aquesta columna .

Cada murcià toca per tant a 10.969 euros amb cinquanta cèntims . Com a casa som quatre , la Generalitat em deu 43.878 euros . Quant el senyor Mas me'ls aboni ( accepto transferències des de l'estranger ) , pot declarar la independència, que jo votaré a favor.